Atlético de Madrid | Cafè Baviera

1-1 Avui sí que han abraçat un Dembélé que arriba a l’hora

24/11/2018 Atlético 1 – Barça 1

1. Bon resultat en un partit jugat amb massa respecte. Dos xuts del Barça a gol, un de l’Atleti. Vergonyós.
2. La segona part l’Atlético ha pujat en agressivitat i el Barça en ambició guanyadora.
3. Al minut 76, el Barça portava 7 còrners sense perill. Arriba el primer gol de l’Atleti i marca Diego Costa. Una altra errada de Ter Stegen per quedar-se sota pals, com sempre a pilota aturada.
4. El caganer del pessebre, Valverde amb l’alineació per superpoblar el centre del camp i no generar res de res en atac.
5. Hem jugat 80 minuts sense extrems i no hem generat res. Hem jugat 10 minuts amb extrems i hem trencat la defensa de Simeone.
6. Que no jugui Dembélé és un atemptat al futbol. Valverde l’ha necessitat a la desesperada, com qui busca la mànega anti-incendis. Ha fet més perill en tres jugades que tots els companys en 80 minuts. Avui sí que han corregut tots a abraçar-lo. 8 punts fora de casa amb gols d’Ousmane.
7. Diego Costa, provocant Umtiti, ha capgirat el partit que el Barça tenia controlat i adormit. Ha despertat els companys, el Wanda i ha espantat el Barça.
8. Al mig, molt millor Rafinha que Sergi Roberto. Esperem que la lesió muscular sigui breu.
9. Amb Gil Manzano el Barça mai no ha guanyat un partit fora de casa. No pot ser casualitat.
10. Algú confia ara en l’Eibar? Ai no, que ja han jugat.

1-2 El Barça guanya al Calderón amb el manual de lluita i fe de Simeone. Per què?

1. Un altre 1 a 2 al Calderón, 20 dies després del partit de Copa. El d’avui, molt menys patit, però guanyant amb un altre gol de Messi a última hora. Allò que fa tanta ràbia del Madrid, ara ho està fent el Barça.
2. Per cert, un Atlético – Barça jugant-nos la Lliga, amb empat a 1, amb gol de Godín, amb gol anul·lat al Barça… S’assemblava massa al malson que encara ens dura. I ha aparegut Messi.
3. Ter Stegen, de nou, n’ha salvat tres de cantats.
4. Luis Suárez, tres partits seguits sense marcar, avui l’ha tingut però l’ha tocada amb l’ungla.
5. El canvi de sistema a Luis Enrique li ha sortit bé, amb tres centrals, per frenar els contraatacs. Però jugar sense cap lateral és molt estrany. I la banda dreta Sergi Roberto-Rafinha era una cosa molt rara. Després del gol vital de Rafinha, muts i a la gàbia.
6. L’únic que li ha sortit bé avui a Iniesta ha estat el sorteig de camp. Ha sortit creu i ha fet que l’Atleti ataqués al revés de sempre. Després de la lesió continua costant-li molt trobar el to.
7. Que Vrasljko hagi acabat sense groga, amb les puntades que ha arribat a donar a Neymar, és difícil d’explicar.
8. Hem lluitat els dos gols, posant el peu dur i aprofitant els rebots amb fe. És a dir, amb el manual de l’Atleti. Per cert, els de Simeone queden 9 punts per sota. Adéu siau.
9. Finalment, 4 victòries seguides a la Lliga. Per primera vegada aquesta temporada.
10. Algú confia ara amb el Vilarreal d’Escribà (tranquils, no és el de la bogeria a la pastisseria).

1-1 Ei, aparqueu el funeral, que ja som a la final

7/02/2017 Barça 1 – Atlético 1

1. Surts del camp eufòric, indignat amb l’àrbitre, amb l’emoció al capdamunt per un partit vibrant de Copa, per haver eliminat aquesta gent, per jugar la quarta final de Copa consecutiva i tant a la ràdio del cotxe com a la tele quan arribo a casa, només sento laments pel mal partit del Barça, pel patiment excessiu i pestes de tota mena. Sembla que s’hagi classificat l’Atleti. L’ànalisi, la crítica, la hipercrítica està bé, molt bé, és necessària, però no cal ser “cenissu” sempre a totes hores. Aparqueu el funeral, que ja som a la final.
2. No sé perquè la gent patia tant, si jugàvem a casa, teníem el marcador a favor i Messi juga amb nosaltres.
3. Luis Enrique, en tres temporades, 100% d’eliminatòries de Copa superades. Arribar a la final, aquest any, entre l’Athletic, la Real i l’Atleti no es dirà que no ha estat suada.
4. Cillessen, Umtiti i André Gomes, tres fitxatges que ens han dut a la final.
5. Quan veus el porter rival pujant a rematar un còrner sempre és bon senyal. És l’evidència que estan desesperats i, que, per tant, el Barça ho té decantat a favor.
6. Paco Alcácer deu estar content. Jugarà la final.
7. Luis Suárez es reservarà, per una setmana més tard, per la final de Cardiff.
8. L’entrada de Sergio Busquets i Iniesta al camp ha donat moral a la grada però ha enfonsat l’equip. Iniesta, en fred, estava massa tou. De nou, treure Rakitic del camp és un pecat que repeteix Luis Enrique. Treure André Gomes del migcentre, que ho ha fet tot bé, amb pilota i sense, ha desvallestat l’equip.
9. L’Atleti no se n’ha sortit. L’últim partit de la història del Calderón no serà una final on jugui l’equip de casa. Per cert, si han arribat vius als minuts finals i al partit de tornada és perquè la falta de Koke a Luis Suárez, en el gol del Manzanares, els va donar oxigen.
10. Luis Enrique vol una final Barça-Celta. L’exministre Fernández-Díaz suposo que també. Una altra final entre catalans i bascos a Madrid no li fa cap il·lusió. Ni a ell, ni al rei. Dues pedres.

2-0 Quina paradoxa: l’Eurolliga és possible, la Champions ja no

1. Podem perdre. El que no entenc és que els nostres jugadors patinin durant tot el partit. Què han fet a l’escalafament? Per què vam renunciar a entrenar ahir al Calderón, que potser hauríem vist com estava la gespa? Detalls que un equip tant professional no pot deixar passar.
2. Que la millor acció de Messi en tot el partit sigui un esforç defensiu per tapar Carrasco, ja està tot dit.
3. Luis Enrique va dir que no aniríem a aguantar el 0 a 0 sinó a guanyar el partit com sempre. No. A la primera part d’avui hem anat a deixar passar el temps molt absurda i tontament. Error en el plantejament. O mala interpretació dels solistes. En qualsevol cas, un desconcert i un Barça poc reconeixible.
4. I per variar, quan jugues a no perdre-la i en perds una, et fan l’1 a 0. Alba, de nou.
5. Sí, les mans de Gabi era penal al minut 91. No plorem per l’error de Rizzoli sinó pels nostres propis errors.
6. A Anoeta no vam marcar i al Calderón tampoc. Consecutivament. Només a Cornellà ens havíem quedat sense marcar.
7. A veure si el Madrid i l’Atleti es desgasten a la Champions i deixen en pau la Lliga. Seria un detall.
8. El dia que el Bayern remuntava contra la Juventus i ho anunciaven pel marcador del Camp Nou, molts aficionats xiulaven. Ara, en canvi, tots amb el Pep i el Bayern perquè no passi el què no ha de passar.
9. La tarda ja ha començat guapa amb el bàsquet. Guanyem tot el partit i regalem els últims minuts de l’últim quart.
10. Doellman que va fer el miracle contra el Madrid i el CSKA avui ha fallat la cistella més fàcil de la seva vida. I Xavi Pascual ens ha condemnat amb Arroyo tot l’últim quart. Divendres guanyarem. Quina paradoxa, l’Eurolliga encara és possible. La Champions ja no.

2-1 Les set diferències entre la primera part i la segona

1. A Simeone cap entrenador de cap equip li ha guanyat més de tres partits seguits. Luis Enrique en porta 7 de consecutius.
2. A Simeone li ha passat el mateix els tres partits d’aquesta temporada. L’Atleti marca primer contra el Barça i acaba perdent per 2 a 1. Se’n diu l’efecte despertar la fera.
3. A Mourinho, per plantejaments similars amb l’Inter, onze jugadors tancats a l’àrea, se li deia de tot. A Simeone se’l lloa.
– I ara, les 7 diferències entre la primera part i la segona:
1) A la primera, l’únic xut a porteria l’ha fet Mascherano. Ja està tot dit.
2) A la segona, el Barça ha deixat de conduir i ha començat a tocar i passar la pilota.
3) A la primera part, les ganes duien a la precipitació i de la precipitació a la imprecisió en passades fàcils per parts dels que no fallen mai (Busquets, Iniesta, Rakitic)
4) A la primera l’Atleti aconseguia totes les pilotes dividides i rebotades. A la segona, eren pel Barça. Per què? Perquè els jugadors del Barça s’han esforçat tant com el de l’Atleti. I a igualtat d’esforç, el talent ha marcat la diferència.
5) A la primera l’Atleti ha sortit amb tres davanters (i molt veloços) i a la segona Simeone ha acabat substituint a Carrasco i Griezmann (i Torres ja s’havia autoexpulsat).
6) A la primera, Neymar s’ha equivocat en gairebé totes les decisions (i s’ha obsessionat a fer l’embús pel mig) i a la segona ha sabut obrir el camp i tenir més paciència.
7) Al final, com sempre, tot es resumeix que a la primera part l’Atleti ha marcat un gol i a la segona Suárez n’ha marcat dos. Els killers del Liverpool han sucat avui al Camp Nou.

2-1 Per què serem imparables si tornem a jugar bé?

30/1/2016 Barça 2 – Atlético de Madrid 1

1. 2-1. Fantàstic. Amb remuntada. La remuntada és contra 11, per tant, res a dir. I les dues expulsions són justes. I li hem marcat 2 gols a l’Atlético, cosa que ningú més no ha fet en tota la Lliga. Però dit tot això, i celebrant que la Lliga té bona pinta… quina bírria!
2. Ni onze contra onze, ni contra deu, ni tan sols contra nou, hem estat superiors a l’Atlético ni hem sabut matar el partit. No només per no marcar el tercer, sinó perquè ha pogut arribar el segon.
3. Undiano ha encertat amb les dues expulsions però s’ha equivocat deixar dos equips que van de vermell. Es confonia tot massa durant tot el partit. (I més aquest any que l’esquena dels matalassers és tota vermella).
4. Iniesta no sé si ha tingut la grip, però avui ha estat gripat. El pitjor partit en temps, potser anys.
5. Alba i Alves s’han redimit amb dues assistències de gol de les moltes errades defensives.
6. La pressió alta sembla que ens ofega però el gol de l’Atlético és d’un fora de banda amb tothom badant.
7. Al contrari, de la pressió alta i sent fidels al nostre estil ha vingut el 2 a 1. Al minut 37.05 Bravo treu de porteria per Mascherano, per Bravo, per Piqué, per Bravo, per Mascherano, per Iniesta, per Piqué, per Alves i per Luis Suárez, que la controla sense tocar-la, la deixa botar tres cops i 35″ segons després d’iniciar la jugada, marca el 2 a 1.
8. Ara, si jugant malament contra el Màlaga, l’Athletic i l’Atlético, hem guanyat tres partits importants seguits contra tres rivals cada vegada millors, el dia que juguem bé, serem imparables.
9. Què vol dir jugar bé? No donar sensació d’asfixia quan ens pressionen a dalt, saber tenir la precisió i la velocitat de pilota justa, prendre les decisions intel·ligents, ajuntar línies, recuperar-la ràpid després de pèrdua i que Messi torni a trobar el punt de forma física que no ha tingut el mes de gener i que no li permet ser tan desequilibrant en l’ú contra ú i l’obliga a fer més de quarter-back. Els seus gols, això sí, al primer toc, vitals i salvadors com sempre.
10. Algú confia demà en…? No millor que no ho digui.

2-3 Deu evidències d’un partidàs del Barça i de Neymar

28/01/2015 Atlético 2 – Barça 3

1. El Barça és un equip on Torres li marca un gol abans del primer minut i no es desmoralitza.
2. Messi és un jugador que rep dues puntades de vermella directa a la primera part i ni respòn ni s’arruga.
3. Neymar és un jugador que, al contraatac i amb espais, és dels tres millors del món. Avui, dos gols i un gol mal anul.lat.
4. Luis Suárez és un davanter capaç de tocar una sola pilota bé en tot el partit i que sigui l’asssitència bàsica de l’1 a 1 al minut 8.
5. Alba és un jugador que salva el 3 a 2 amb el braç a la seva àrea petita i 10 segons després és el davanter més avançat per donar l’assistència a Neymar pel 2 a 3.
6. Arda Turan és -a part d’un gran futbolista- el primer jugador que veig que li llença la bota a un àrbitre.
7. Gil Manzano és un àrbitre que només ensenya groga al jugador que li llença, amb ràbia i a tocar, la bota a un linier.
8. Luis Enrique és un entrenador que ha guanyat tres partits seguits a la nostra bèstia negra, Simeone.
9. Simeone és un senyor a la sala de premsa. I punt.
10. L’afició de l’Atleti és la que es queixa quan Isco no sap perdre i reparteix cosses als seus jugadors mentre ells fan exactament el mateix.
Au, bona nit.

1-0 El trauma de Messi a la porteria de gol nord

21/01/15 Barça 1 – Atlético 0

1. Així, sense papers, recordo quatre penals de Messi fallats al Gol Nord. Contra Sevilla, de Lliga, a l’últim minut. Contra el Chelsea, que Messi encara no s’ha perdonat. Contra el mateix Atleti, també a l’últim minut de la Supercopa. I avui. No és un gran llençador de penals, però ha acabat en gol…
2. Igual que en el partit de Lliga, MEssi s’ha posat l’equip a l’esquena des de l’inici. Avui, però, ni Suárez ni Neymar no l’han acompanyat. I Siqueira l’ha marcat millor que Gámez. I Simeone li ha posat una gàbia, ni que fos a la banda.
3. No recordo que hagués passat mai que 60.000 culers cridessin “qué malo eres” i al cap d’un minut ens xiuli un penal a favor. Causa-efecte?
4. El Barça, en dos partits contra la millor defensa d’Europa i contra un equip fortíssim físicament, ha guanyat dos partits amb un tarannà molt competitiu. Ara sí, això és el que esperàvem de Luis Enrique.
5. Hem estat menys efectius i menys ràpids, de cap i pilota, que en el partit de Lliga. Amb la pressió alta de l’Atleti ens han tret intensitat. Però el resultat és molt bo.
6. Luis Enrique, fantàstic al plantejament, m’ha desorientat amb els canvis. Quan Iniesta demanva el canvi a crits ha tret Rakitic. Quan ha fet entrar Bartra per Iniesta, ha variat de lloc a Mascherano (cap al mig) i Busquets (cap a l’interior). Paradoxalment, buscant l’equilibri, l’hem perdut.
7. Ter Stegen, ni una sola parada, però val la pena comprar una entrada per veure’l jugar amb els peus. Precisió, amb la dreta i amb l’esquerra.
8. Luis Suárez… “No hase falta desir nada más”.
9. M’ha agradat que treiés el geni protestant. A veure si explota d’una vegada. Sent bon minyó, no marca…
10. Ara l’Elx… Em fa molta basarda. L’hem guanyat massa fàcil, amb l’equip A i amb el B, en massa pocs dies. L’any passat ja ens va deixar la Lliga al seu camp. Després de tanta pressió amb els partits contra l’Atleti, em temo la decompressió de diumenge a les 18.

1-0 Al carrer i ara a demanar favors a Pep o a Mou. Quina tristesa

Sempre ens elimina el campió. L’Inter de Mou, el Chelsea de Di Mateo, el Bayern de Heynckes. Donem ja l’enhorabona a l’Atleti del Simeone?
Guanyaria qui marqués primer. Ha marcat Koke. I encara més quan Messi en falla dues de clares i, a la segona part, ja no ha arribat ni a rematar. Simeone l’ha engabiat durant tots els partits de la temporada i avui, a sobre, l’hem allunyat del gol.
S’ha assemblat massa al partit de Valladolid. Espessos, sense poder pensar, amb la gespa seca… Busco excuses, però no n’hi ha: a la primera part ens han passat per sobre i, a la segona, les ocasions de Xavi i Neymar no han entrat per un pèl de figa de mosca. Continua llegint «1-0 Al carrer i ara a demanar favors a Pep o a Mou. Quina tristesa»

1-1: Malgrat l’empat, 10 bons indicis per arribar a semifinals

Alba i Alexis han ensenyat amb quina intensitat s’ha de jugar contra equips com l’Atleti.
Iniesta ha ensenyat com es pot desequilibrar una defensa tancadíssima.
Martino haurà vist que Neymar a la dreta és un zero a l’esquerra, i que a l’esquerra en necessita una per marcar. (Si no és pel golàs, l’actuació de Neymar tornava a ser molt preocupant). Continua llegint «1-1: Malgrat l’empat, 10 bons indicis per arribar a semifinals»