Vés al contingut
- Déjà vu previsible: hem tornat a sortir pensant que bons que som en comptes de pensar quant hem de córrer, lluitar i sacrificar-nos.
- Déjà vu greu: davant d’un equip agressiu i fort, ens arruguem i ens espantem. Fins a la segona part no hem jugat a futbol.
- Déjà vu que no corregim: no sabem tallar un contraatac de manual. Així ha vingut el golàs de Villa. També deu ser ADN Barça. Continua llegint «1-1 Massa errors ja coneguts del Barça en una final que pinta bé»
- Campions sense jugar. L’Espanyol entra a la història de la lliga 22 del Barça.
- Avui hem tingut la sort dels campions. El doble rebot del segon gol és dels més estranys que haurà marcat Villa a la seva vida.
- Al Camp Nou vam acabar remuntant un gol de Falcao en un partit sublim. Avui hem remuntat un gol de Falcao gairebé sense voler, quan jugàvem amb 10 per lesió de Messi quan acabàvem d’exhaurir els canvis.
- Curiós. I comença a no ser casual: Cesc i Alexis han fet el millor, una bona combinació i un gol, quan Messi no era al camp.
- Tito, pel que ha dit a les últimes rodes de premsa, fa l’efecte que voldria igualar el rècord dels 100 punts del Madrid de la setmana passada. Avui, per aconseguir-ho, ha arriscat passant a jugar amb defensa de tres. Ara, els 100 punts, passa per guanyar els tres partits que queden.
- Tito ha posat al camp com a titular -tampoc sembla casualitat- els 5 jugadors que acaben de guanyar la seva primera lliga: Cesc, Song, Alba, Alexis i Tello.
- Alba ha estat, defensivament, un colador desconegut.
- Adriano, com a central, té la virtut de passar el rasclet amb una velocitat desacostumada.
- Alves, potser s’ha lesionat de fer tantes centrades horroroses en la primera mitja hora.
- Aquests partits mig amb claror, mig a l’ombra, no s’acostuma a veure res. Ni res de bo. Avui no ha estat una excepció.
- La rosca que s’ha inventat Adriano a la capelleta ens ha rescatat d’una primera mitja hora de bany de futbol de l’Atletico.
- Fins llavors ens preocupava tant les tres ocasions de Falcao (quin gol de crack), com no trobar ni un sol espai per a la passada interior ni la manera d’arribar a Courtois. (El porter de l’Atleti no em sembla gaire millor que el Zubizarreta que he vist avui al partit de la Marató).
- Després del 0-1 la conversa-bronca entre Puyol i Piqué ha fet efecte. La defensa ha tancat la porta i, sense corrent d’aire, l’Atleti ja no ha rematat mai més a porteria. Continua llegint «4-1 Per què el golàs del Tigre ha fet despertar una fera adormida?»
- Avui el Barça ha sabut jugar i guanyar contra els elements (duresa, gespa fatal i resultat incert per un mal inici de segona part). La clau teòrica: la paciència, no precipitar-nos i esperar el moment.
- Ho demostra que els gols han arribat al minut 35 de la primera i al minut 35 de la segona.
- La clau pràctica: Messi al davant i Valdés al darrera. Ha tornat a aturar 3 gols mastegats. Messi ha tornat a fer el gol de murri contra l’Atlético (i diria que contra Courtois), l’any passat al Camp Nou. Continua llegint «1-2: Valdés un porter dolent? Que li enviin el DVD d’avui a Maradona»
- 5 + 8 + 5 = 18. La mitjana, a casa, és de 6 a 0 i ja han passat equips que opten a zona champions com Vila-real i Atlético. Mai vist.
- Messi ha tornat a fer tres gols dels que, durant cent anys, els barcelonistes havien celebrat amb mocadors blancs. Ara, o ja no es porta mocador, o Messi ens té tan mal acostumats que els gols de fora de sèrie ja semblen gairebé normals. Avui, el primer, treient ell mateix el fora de banda.
- Els 8 gols de Messi a la Lliga els ha marcat tots al Camp Nou. Cal començar ara disparar el comptador també fora de casa. Continua llegint «5-0: Mai vist: a casa, una mitjana de 6 a 0 en tres partits»
- Des de l’any 1928 que és juga la Lliga de futbol i mai ningú no havia guanyat 16 partits seguits. Senyal que és molt i molt díficil el que ha aconseguit el Barça d’enguany. Avui ha costat molt i molt.
- L’afició i els entrenadors són la hòstia: Messi marca els tres gols i els millors elogis són per haver corregut enrera per frenar un contraatac del Kun Agüero, guanyar-li la carrera, treure-li la pilota i sortir-la jugada. Està molt bé, però això ho podia fer Silvinho i, en canvi, Silvinho mai marcaria tres gols.
- Estic tip de sentir que compari Messi amb Di Stéfano, gent que mai no va veure jugar Di Stéfano. Continua llegint «Guardiola dixit: “Sense Messi no seríem on som”. Evident.»