Etiqueta: Champions

2-1 Quin paperot! Això sí, tenim un gran catàleg de llençadors de penals

  1. Només de veure el travelling de les cares dels jugadors del Barça quan sonava l’himne de la Champions, ja es veia quina versió veuríem del Barça (ni intensitat, ni concentració, ni velocitat). De pena.
  2. A Mascherano, Puyol, Song, Piqué, Iniesta, Xavi… Veure com els cremava la pilota als peus a la primera part per la pressió rival, no ho havíem vist mai. Ni a Munich.
  3. 44 minuts contra 10 i , pràcticament, no hem sabut ni crear ocasions. Lamentable. Continua llegint «2-1 Quin paperot! Això sí, tenim un gran catàleg de llençadors de penals»

3-1 Messi (13 partits, 14 gols) estava escrit que avui en marcaria dos

  1. Bona primera part. Però el gol del Milan ens ha fet jugar amb por, no hem tapat els espais del mig del camp i hem vist, durant 25 minuts, un Barça molt vulnerable al mig de camp. Quin munt d’espais que deixem.
  2. Messi, 13 partits, 14 gols. Per sort n’ha marcat un de jugada. Sinó diríem que el de penal no compte…
  3. Neymar és boníssim però em sobra una cosa: els controls, les trepitjadetes i les vacil.lades que fa amb la pilota quan no cal. Fes-ho fàcil i fes-ho normal que la garlanda ja la posaràs quan hagis menjat més sopes. Continua llegint «3-1 Messi (13 partits, 14 gols) estava escrit que avui en marcaria dos»

1-1 Ho he somiat o al Tata Martino se li ha parat l’equip?

  1. Com a Pamplona, el Barça va sortir a San Siro absolutament fred.
  2. Més enllà de l’error garrafal de Mascherano en el gol del Milan, el Barça ha fet uns primers vint minuts molt poc presentables.
  3. A Martino, amb la seva alineació de gala, fa la sensació que l’equip se li ha parat. Tothom està massa estàtic i, amb Messi al camp, no es pot pressionar. Perquè la pressió o la fan tots o és un regal pels rivals. Continua llegint «1-1 Ho he somiat o al Tata Martino se li ha parat l’equip?»

0-1 Centra Alexis, remata Cesc. I ara què criticarem?

  1. Martino, chapeau, ha sabut jugar contra una defensa tancada. Movent-la de costat a costat, amb velocitat ràpida quan calia i combinant els rondos habituals amb passades de mitja distància per canviar l’orientació. L’equip ho ha fet molt i molt bé, fins i tot sense Messi. A partir d’aquí, paciència.
  2. Quan ha vist el rival cansat i amb 10 homes, ha posat dos extrems ràpids (Alexis i Tello, dues bales) i Neymar al mig. N’hem marcat un però en podien ser tres. Bravo pels canvis. I novament ha sabut treure el que avui desentonava: Pedro.
  3. Alexis, primera pilota que ha tocat, assistència de gol. I ara què? Continua llegint «0-1 Centra Alexis, remata Cesc. I ara què criticarem?»

4-0 Messi i Valdés: Interessant déjà vu a la Champions

  1. El debut de Tito a la Champions, el va resoldre Messi amb dos gols a l’últim quart d’hora quan estàvem perdent per 1  a 2.
  2.  Un any després, encara que no ho recordem, arrosseguem els mateixos problemes de no saber aturar els contraatacs rivals dels equips que surten jugant la pilota.
  3. El debut de Tata a la Champions l’ha resolt Messi amb tres grans gols.
  4. Per cert, els dos últims arrencant des de la dreta, mentre Alexis jugava pel centre. M’agrada aquesta alternativa.  Continua llegint «4-0 Messi i Valdés: Interessant déjà vu a la Champions»

0-3 Si Guardiola no vol Ribéry, cap aquí

  1. Si superar un 2 a 0 a la Champions no ho havia fet ningú (i ho vam aconseguir contra el Milan), un 4 a 0 era un miracle. Sense Messi, directament, impossible.
  2. No faré sang amb el resultat d’avui. El greu va ser el 4 a 0 de l’anada.
  3. Hi ha gent que vol canviar mig equip. Perfecte. De les 6 semifinals de Champions, només hem guanyat un dels partits al Camp Nou. I va ser l’1 a 0 estèril contra l’Inter de Mourinho. És a dir, hem de canviar alguna cosa també en l’ambient i en la manera de preparar aquests partits.  Continua llegint «0-3 Si Guardiola no vol Ribéry, cap aquí»

4-0 Dos remats de Bartra i un de Piqué i mitja ocasió de gol: està tot dit

  1. El Bayern venia de fotre-n’hi 6 al Wolfsburg i 6 al Hannover. Encara podem estar contents.Encara hi ha categories.
  2. De fet, amb 1 a 0 al descans, la primera part encara ens havia sortit barata.
  3. Sabíem que el seu punt fort eren els còrners: n’hem concedit 8 en 35 minuts. Incomprensible.
  4. Sabíem que el seu punt fort eren els contraatacs: el tercer i el quart. Però no els podíem frenar. No els podíem aturar ni fent-los falta perquè no hi arribàvem a temps.
  5. Amb la pilota als peus, no teníem ni temps de controlar, que ja en teníem dos a sobre. Un bany.
  6. L’esperit havia de ser el del Milan al Camp Nou. Aquell dia al minut 5, Messi ja havia marcat un gol impossible. Avui semblava impossible que fins al minut 6 no hagi pogut tocar una pilota.
  7. Messi ha volgut donar la cara jugant i a la sala de premsa. Però no estava ni al 50% de forces.
  8. Hem posat Pedro i Alexis per perseguir els laterals però en atacs, dos zeros a l’esquerra. Ribery i Robben també perseguien Alves i Alba, però pujaven com a llops. Mai havia vist un partit tan bo de Ribery.
  9. Valdés, dues de fredes i dues de calentes. Atura l’ú contra ú en a Robben i Muller, però en el còrners es continua clavat sota pals, fent homenatges a Zubizarreta.
  10. Després de tant parlar-ne i tant discutir… El millor, Bartra.

1-1 PSG = Pedro Sensacional Gol

  1. Valdés al darrera i Messi al davant. Tant a l’anada com a la tornada, decisius i definitius. Messidependència és això. Iniesta es posa l’equip a l’esquena de forma exemplar però no aconsegueix marcar la diferència.
  2. França anava a classificar-se pel Mundial i arriba Pedro a Saint Denis amb la roja i els clava el 0 a 1. El PSG anava a fer història i classificar-se per la semfinal de la Champions i arriba Pedro i es treu la gardela de l’any. Just després que l’afició del París cantés la marsellesa, gol de Pedro. Pedro’ns enfants de la patrie.
  3. PSG = Pedro Sensacional Gol.  Continua llegint «1-1 PSG = Pedro Sensacional Gol»

2-2 Els “per què” que Mourinho no dirà mai de Wolfang Stark

  1. Fa dos anys, per una planxa de Pepe sobre Alves al Bernabéu, el defensa del Madrid va ser expulsat -amb un excés de rigor- i Mourinho va fer la roda de premsa més indecent de la història de la Champions.
  2. L’àrbitre d’aquell Madrid-Barça era el mateix d’ahir, Wolfang Stark, i va xiular mediatitzat.
  3. A la segona part, quan el Barça tenia el control absolut a pesar de l’absència de Messi, Menez ha fet una planxa a Alves al mig del camp i no xiula ni falta. Fruit d’allò Mascherano ha de fer una falta i li ensenya la groga (s’hauria perdut la tornada per sanció). I a partir d’aquí continua el despròposit de l’àrbitre alemany. Continua llegint «2-2 Els “per què” que Mourinho no dirà mai de Wolfang Stark»

2-0 Les 9 claus de la derrota i un motiu per a l’esperança

  1. Clau principal: la targeta injusta a Busquets, al minut 54, (no era ni falta) ens ha desconcentrat incomprensiblement en les 4 accions següents.  1) Valdés treu malament de porteria. 2) Alves, per arribar tard, comet una falta innecessària 3) Defensem malament la falta i 4) ens quedem reclamant les mans de Zapata. 
  2. Clau 2: A partir del gol del Milan ja no hem tingut la pilota i pràcticament no s’ha jugat a futbol. En això, són els reis. Se’n diu “ofici”.
  3. Clau 3: que amb fora de banda a favor ens facin el 2 a 0 demostra fins a quin punt estàvem groggys. Continua llegint «2-0 Les 9 claus de la derrota i un motiu per a l’esperança»