Etiqueta: Sevilla

1. Perquè Piqué no s’ha llençat a marcar el gol més fàcil de la seva vida, després del pal de Neymar.
2. Perquè el Barça ha tornat a fer tres pals (Neymar, Suárez, Sandro). Ja en portem 13 en 12 partits. Ens perjudica l’eficàcia.
3. Perquè el porter del Sevilla ha fet tres aturades consecutives a Neymar. (El porter de Sevilla es deia Sergio. També se’n deia el porter del Celta de les aturades impossibles. Per sort, Keylor no es diu Keylor Sergi).
4. Perquè Luis Enrique reitera l’error de posar Busquets d’interior i Mascherano de migcentre. Quan ja amb 2 a 0 els ha tornat a tots al seu lloc, hem jugat molt millor, amb més paciència i hem estat a prop de remuntar.
5. Perquè el Sevilla ens ha enganxat dormint a l’inici vergonyós de la segona part.
6. Perquè Rakitic no és no volgués celebrar un gol contra el Sevilla, sinó que semblava que tan sols no li volia xutar. Ha tingut cinc ocasions de fer-ho i no ho ha intentat.
7. Perquè Munir i Sandro, que no han jugat malament, estan angoixats per marcar el seu primer gol de la temporada.
8. Perquè Neymar -que ha estat el millor del partit- no és Messi.
9. Perquè, al final, si jugues 20 vegades contra un equip, al final acabes guanyant ni que sigui de xurro. Com avui a les 4.
10. Algú confia ara en l’Atlético?

1. Dogma trencat: el Barça del control i l’estil no guanya necessàriament més partits que el de l’intercanvi de cops.
2. Dogma trencat: avui jugar molt millor que el rival no ens ha servit de res.
3. Dogma trencat: guanyar o perdre no té res a veure amb l’estil, ni amb el 65% de possessió.
4. Dogma trencat: posar Xavi al camp per tenir més control no garanteix tenir-lo (i això que poblava el centre amb Busi, Rakitic, Iniesta i Messi)
5. Dogma trencat: ningú treu la pilota com Piqué. Un error seu ens ha costat l’empat.
6. Paradoxa derivada: Piqué i Mathieu han estat perfectes al tall (i tapant les absències d’Alves que als 10 segons de partit ja havia perdut la possessió) però mentre Mathieu s’ha atipat de refusar pilotes malament no ens han costat cap gol. Una que perd Piqué, cap dins.
7. Que falli Bravo és notícia. Però que Iniesta hagi deixat fer tres controls a Banega i no l’hagi sortit a tapar em sulfura.
8. Les errades individuals de Piqué i Bravo no serien greus si Luis Suárez no s’hagués cagat a sobre, en dues ocasions que eren la sentència de l’1 a 3. Imperdonable en una Bota d’or.
9. Messi, a la segona part, ha desaparegut. Ni Madrid, ni Vigo, ni Almería, ni Pizjuán no té la velocitat que tenia. El peu continua fent mal. Caminant i tot, el gol de rosca ha fet amb el peu la rosca que Victor Tomàs fa amb la mà. Per cert, campions de Lliga d’handbol. Felicitats!
10. Avui Neymar tenia raó d’empipar-se amb el canvi. Havia fet la millor primera part de la temporada, no només pel gol i l’assitència del 0 a 1, sinó per la manera com se n’anava de tothom i trencava línies de defensa. Luis Suárez, quan ha vist el dorsal de Neymar, havia d’haver dit: “no, ja surto jo, que volem guanyar la Lliga”.

1. El primer gol de falta directa. Ja tocava. El segon de remat de falta. El segon i el tercer, de cap. I el quart, de contratac vertiginós. Tot plegat, coses noves. Benvingudes.
2. Messi ha destronat Zarra, de forma més contundent i en la setmana que més ho necessitava ell, i nosaltres. Més carinyo que els crits de “Messi”, posar-lo a coll-i-bè durant el partit i mantejar-lo… Més no li hem donat mai a ningú.
3. Superada la maledicció de Zarra… Continua llegint «5-1 Messi es desembussa i desembussa el Barça»

1. El Barça de toc i control no fa gaire mal. Avui, la remuntada, amb un gol a pilota aturada i tres gols de contraatac. No és ADN nostre, però serveix, oi?
2. La primera mitja hora del Barça ha estat com per anar-los a esperar a l’aeroport. Els 60 minuts restants, una exhibició d’ambició, velocitat i gol. No s’entén que sortim tan relaxats. I no és el primer dia. Ni el segon. Però avui ens hi jugàvem recuparar el liderat. Que, per cert, ja el tornem a tenir.
3. L’1 a 2 de Messi, control i xutàs al sobrebot, compte com assistència de Pedro? Continua llegint «1-4 Iniesta i Messi ens arreglen el diumenge i mitja Lliga»

1. Martino ha fet jugar l’onze que podria jugar la final de Champions a Lisboa. Si juguem com a la primera part, podem guanyar. Si guanyem com la segona, ni tan sols hi arribarem. En qualsevol cas, si és per jugar per la dreta, millor Alexis que Tello.
2. Els diaris esportius haurien de vendre un video de la lliçó magistral d’anticipació i tall de Mascherano avui. Ens ha salvat.
3. Tinc la sensació que Victor Valdés ha sortit a la zona mixta a donar un missatge. Ha explicitat que la falta de control arriba perquè els dos laterals pugen massa i els dos interiors també i es queda sol el Busquets contra molts. I afegeixo jo, el problema no és que pugin, sinó que ho fan quan no toca i, pitjor encara, no tornen.  Continua llegint «3-2 San Mascherano i la flor de Martino salven el Barça»

1. Pel títol més important, guanyar avui era vital. I s’ha fet. Al descans, amb 0 a 1, semblava que el Barça se li havia acabat la velocitat, la màgia i la sort. Veníem d’un partit molt desgastant anímica i físicament i, si no remuntàvem, podíem sortir del Bernabéu a 10 punts i ens haurien retallat 6 punts en una setmana. Ara mantenim el marge i ha passat una setmana més. 
2. L’entrada de Tello, amb el seu ú contra ú, no només hem millorat la banda esquerra i vam obrir el camp, sinó que va permetre posar Villa més al mig i deixar tot el carril de la dreta per Alves que, avui sí, ha estat matador i determinant.
3. Villa, de davanter centre, una rematada, un gol. #nohasefaltadesirnadamas Continua llegint «2-1 Per què la remuntada d’avui significa guanyar mitja Lliga?»

1. Un altre partit que el Barça sobre la campana, just quan es posa amb defensa de 3, un davanter centre al camp i Messi més enrere. Potser, Tito, que comencem a jugar amb un 9 autèntic de bon començament.
2. Penses Messi, avui, un partit fluixot… I aleshores regala un gol al Cesc, un altre al Villa i guanyes un partit que estava perdut. Per això és el millor del món.
3. Cesc, redimit. Arribant a l’àrea i al primer toc, sense temps de pensar, ha marcat dos gols molt importants quan estàvem morts. Ha demostrat caràcter. (Ha sobrat la comèdia en el cop de cap de Medel).  Continua llegint «2-3: I al minut 61, perdent 2 a 0, hem comès la primera falta. Històric.»

1. Primera part excepcional del Barça. Llàstima de perdonar massa i de fer internacional el Palop.
2. Xavi, de falta directa, com a Granada. Quan la barrera està a 9,15 és letal. Per les poques que xuta, en marca moltes.
3. Per cert, la jugada amb dos controls a l’aire d’Adriano, que provoca la falta del 0 a 1, sublim.
4. Millor encara la sotana de Messi en el 0 a 2, després de la paret amb Iniesta i abans de picar-la amb la seva finor habitual.
5. Alves, en una demostració d’entrega, al minut 15 ja havia arribat 6 vegades a la línia de fons.
6. Per sort, Piqué, al darrera li ha ocupat bé l’espai per frenar el contraatac.
7. Piqué, però, ha badat, i ha fet el pelleringa en el remat de cap de Manu del Moral. Ha estat a punt de fer un Rafael, el defensa del Manchester que va fer una llarga becaina en el gol de Muniaín a Old Trafford.
8. No havia vist mai, en 40 anys veient futbol, les dues banquetes disfressades de salsitxa de frankfurt amb una ziga-zaga de ketchup i mostassa. Horrorós l’anunci d’Òscar Mayer, però ens hi hem fixat tots.
9. Michel està enterrant, al Sevilla, les seves possibilitats de ser el substitut de Mou.
10. Algú confia ara en el Màlaga?

1. Valdés rècord d’imbatibilitat, Xavi rècord de partits de Lliga, Guardiola millor inici de temporada a la banqueta sense cap derrota… De tots aquests rècords ja en podem tirar un bon tros a l’olla. Ho canviàvem tot pels tres punts.
2. El penal, a mitja alçada, és el més fàcil pel porter. Però anava fort i arran de pal… Però no marcar el penal no té res a veure amb el partit fluix i la segona part dolenta d’un Messi desconegut. Espès. I quan ell no marca la diferència, tot costa molt més.
3. Els qui, com jo, vam pronosticar que amb les 7 ocasions que Messi va adornar-se massa amb el Viktoria Pilsen que el Sevilla pagaria els plats trencats, hem trencat la bola de vidre. Continua llegint «0-0 Amb el Messi d’Argentina (i no ho dic pel penal) costa més guanyar»